"Dels errors se'n aprèn" o quedar-se amb cara d'idiota

"Dels errors se'n aprèn" No sé a voslatres, però a mi aquesta frase em sembla una de les més odioses que et poden dir. Són unes paraules que es pronuncien a algú que no té cap opció més raonable per justificar el seu fracàs. Unes paraules que pretenen ser conciliadores, però que a mi cada cop que me les diuen em fan més mal.
66-65. No deixa de ser un marcador més, però collons com m'ha fotut avui. Quan el 7 ha clavat el triple m'han vingut al cap molts moments de l'any passat (a casa contra el Prat, contra el tecla a fora), molts moments de fa dos anys (últim partit de la temporada a vic, per exemple). Hi he pensat: un altre cop no!
Portem molt sanys jugant junts. Aquest any podem tenir la sort d'estar més units que mai i treballar amb un grup de persones extraordinari, inclosos dos grans entrenadors. I tot i així un cop més ens tornem a fotre la ostia. Realment estava difícil abans d'avui, però ha sigut un cop d'aquells que fan mal.
Si dels errors se'n aprèn.... per què els repetim?
El bàsquet és com la vida, ja ho he dit molts cops. Qui no té a la seva vida aquella cosa per la qual vol continuar lluitant malgrat tot sembli indicar que no ho aconseguirà i que un cop més es quearà a les portes? Nosaltres seguirem lluitant. Per demostrar que som un equip guanyador, que res ens pot parar, que les ganes sempre hi han estat i hi seran i que passi el que passi al nostre costat sempre hi haurà un company disposat a arribar on nosaltres no podem.
Avui ens hem quedat amb cara d'idiotes, però el proper partit, i l'altre, i l'altre... serem qui realment som.



1,2,3