"El futbol es así" o elogi d'en Pep

Canviant radicalment de tema respecte l'actualització anterior, avui m'agradaria parlar d'en Pep, i el que la seva reaparició al món del futbol ha suposat per mi.
Qui no ha sentit mai la resposta "El futbol es así" que diu qualsevol futbolista quan li fan una pregunta compromesa, o quan simplement no sap que respondre. O altres perles només a l'abast de les ments més privilegiades com el gran Míchel, que un bon dia va dir: "Esto llega a entrar...y es gol".
Aquí és on entra en Pep. En Pep és un tio raro, no ens hem d'enganyar. Reservat, extremadament metòdic, enigmàtic, críptic... però deixant de banda tot l'aspecte purament futbolístic i personal, hi ha una cosa que m'encanta del Pep: les seves declaracions.
Ha aconseguit convertir les avorrides rodes de premsa en xerrades amb els periodistes amb un mínim de sentit. Ell també utilitza tòpics, però els arrodoneix amb una explicació final que fa que te'ls puguis arribar a creure.
Ha aconseguit reconstruir un equip guanyador en temps record, i sempre sens dir una paraula més alta que una altra. Si tingués barret me'l trauria.
Precisament aquesta habilitat per la dialèctica és el que l'ha consolidat com un paio pròxim, familiar, amb qui te'n aniries a fer un cafè per explicar-li la teva vida, vaja. I tot això en un món futbolístic superpoblat per jugadors que no saben dir una sola paraula en l'idioma del país de l'equip on juguen.
En Pep no només agrada als futboleros. Agrada a mares, a tietes, a àvies. O em direu que mai a casa vostra s'ha sentit la frase de: "Nen, què diu ara en Pep?" En Pep és el típic nano que la teva iaia convidaria a menjar macarrons el diumenge.
I la senyal més evident d'aquesta proximitat és que ens permetem el luxe de dir-li Pep, perquè en el fons ja és com si fos de la família.
Jo ja et dono les gràcies per endavant, no sé vosaltres