Resistència

Començar a Universitat sabent que la nit no serà tranquila. Indignat pel poc que saps i sorprès per allò que has vist o t'han ensenyat.
Començar a caminar amb pas ferm però dubitatiu i veure que als 5 minuts una munió de gent corre cap a tu perquè hi ha hagut la primera càrrega.
Continuar caminant, malgrat tot, volent pensar que tot sortirà bé. Tenir la pell de gallina quan milers de persones criden el mateix que tu i amb el mateix sentiment.
Sentir-te valent quan et prohibeixen passar. No avançaràs, però tampoc retrocediràs. Ells no són ningú per obligar-t'hi. I finalment passar por. Por quan veus que les porres comencen la seva feina. Por quan veus que la gent corre sense saber cap a on. Por quan vols protegir aquells que t'estimes i que estan amb tu....i queper un moment has perdut de vista i no saps on són. Por quan veus un desplagament policial que no havies vist mai abans i comences a caminar per carrers que en altres circumstàncies són ideals per passejar.
De cop veus que corrent corrent estàs al costat de casa. Que els nervis t'han fet córrer a una velocitat més gran del que preveies. Ràbia quan te'n adones que els mateixos que han provocat la manifestació l'han acabat quan han volgut. Incoherència quan et soorprens a tu mateix corrent davant un furgó quan realment no deixes de ser un vianant més i no tenen res en contra teu!

I per fi tranquil·litat. Veure que tots aquells que estaven amb tu estan bé. Que les trucades que reps porten bones notícies i que podràs arribar a casa sense lamentar cap notícia que et toqui d'aprop.


Ara bé, la tranquil·litat no comporta oblit