"Vinga que això és nostre" o dissabte de satisfacció

Avui oblidem per un moment tot allò comentat en la última actualització. Potser és veritat que dels errors no se'n aprèn, però també és cert que quan hi ha ganes ja et poden passar mil i una adversitats que tiraràs endavant.
1- Derrota increïble feia una setmana.
2- Dues baixes importants.
3- Lesió d'un altre important tot just començar.
4- Àrbitre que ho xiula tot. Tenint en compte la nostra agressivitat això és negatiu.

Però potser quan més negre pintava, s'ha sabut fer un dels millors partits de la temporada. I és que quan abans del crit a la banqueta se sent un: "vinga que això és nostre", ja no fa falta dir res més.
Per mi sempre és especial jugar contra Casp. Retrobar-me amb molts companys i algun amic a la pista sempre fa il·lusió. I avui he gaudit. Simplement això, gaudir i estar satisfet no tan per guanyar si no pel que s'ha fet durant el partit. Un dissabte de satisfacció que ja no ens el treu ningú.







Entrem a fases o no, les tardes de dissabte de bàsquet a Lluïsos són una cosa que estic segur que tots recordarem molt temps.