El poble català i l'afició blaugrana comparteixen una característica: el derrotisme. Em va sorprendre sentir molta gent que ahir deia: "això no ho tornarem a viure mai" Nooooooooooo! Per què no ho hem de tornar a viure? D'acord, és difícil i costa d'imaginar, però als anys 50 quants culers s'imaginaven que el Barça guanyaria més Ligues en 20 anys que en tota la seva història anterior? O quants de nosaltres pensàvem després de la final del 2006 que el Barça tornaria a ser campió en tres anys, quan haviem hagut d'esperar 14 anys per sumar la segona Copa d'Europa?
Aquests jugadors ens han demostrat la fam de guanyar, la bellesa del futbol, però sobretot una cosa que jo considero la clau d'aquest projecte: la fidelitat a un estil propi. Aquest gran mestre que es mereix tots els elogius del món que es diu Pep Guardiola ha sabut inculcar la idea que tothom és important, des de Valdés a Pinto, des de Messi a Pedro. I això no és només aplicable al futbol, sinó a tots els altres aspectes de la vida quotidiana.
És per això que l agent surt al carrer, perquè el Barça és el seu somni fet realitat, és allò que els fa feliços per damunt de les preocupacions del dia a dia, i és allò que farà que l anit del 27 de maig de 2009 no l'oblidin mai.
Visca la mare que us va parir!
L'any que vé la final és al Bernabéu... jo ho deixo anar, feu-vos les imaginacions que volgueu
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Hauries de saber, estimat Andreu, que els polvorons o són amb gel o no valen res.
I si te'ls pots menjar al Bernabéu d'aquí a un any i al costat d'una orelluda suposo que millor que millor (m'he vist obligat a lligar-ho amb el teu bloc). Bones vacances!
Publicar un comentario