sábado, 2 de mayo de 2009

Més que un 2-6

Avui ha estat un d'aquells dies en que els nostres sentiments poden fer que dos colors signifiquin més que això. Avui el blau i el gran asignifiquen orgull, satisfacció, victòria...
Tots sabem que la glòria és efímera (i més en el futbol), però si alguna cosa he après és a gaudir-ne per molt breu que sigui, perquè en moments com ara és quan no es veu el final d'aquesta glòria, quan t'estaries hores despert repassant tots i cada un dels gols, regats, passades, parades... En moments com aquest emmagatzemes una satisfacció que per molt que d'aquí tres dies el Barça perdi a Londres continuarà dins teu, com aquell neguit que sents quan estàs amb la noia que t'agrada o quan has aprovat aquell examen tan difícil.

Potser sí que el futbol és l'opi del poble, un entreteniment inútil, però beneït sigui. M'agrada veure la gent unida, alegre i orgullosa de sentir-se part d'un col·lectiu.
Quan Higuaín ha marcat; quan Henry (sí, aquest gran Henry, que ha despertat) ha empatat; quan el gran Puyol ha marcat. I no només per la rematada sinó pel petó a la senyera. Un petó que tots sabem que significa més que una simple celebració. Simplement significa l'alegria d'un noi català capità del Barça que marca un gol al Bernabéu. Algú no ho comprèn?; quan aquest nano que es diu Leo ha batut el millor porter del món amb més traqnuilitat que la que teníem molts des del sofà de casa; Quan el "torero" Ramos ha posat l'ai al cor d'uns quants.... i quan Messi i Henry han fet de les seves per calmar la de per si patidora afició culé; i sobretot quan Piqué, Gerard Piqué, ha fet justícia no només a una gran temporada sinó a la trajectòria esportiva d'un jugador que està cridat a ser un dels pilars del nou barcelonisme.

I tots cap a Canaletes, a celebrar-ho, a viure-ho, perquè tot i que el Barça és molt gran, moments d'aquests no abunden tant com per deixar-los escapar i veure'ls des de fora.

No sé si el Barça és més que un club o si és el millor equip d'Europa, o d'Espanya o del món. L'únic que sé és que és el meu equip i que moments com aquests valen el seu pes en or.

No hay comentarios: