Sembla que les revolucions estiguin passades de moda. És molt difícil imaginar-nos a tots sortint al carrer i fent-lo nostre... Però de cops mires el mapa, i dius: òstia, Grècia! Foc, destrucció, repressió, lluita...en definitiva, revolta. I és llavors quan penses si realment s'ha d'arribar a un punt tan extrem política i socialment parlant perquè la gent defensi i lluiti pel que és seu. A Grècia 1 de cada 5 ciutadans viuen sota el llindar de la pobresa, aquí no.
I aquí tampoc protestem. Aquí la gent es conforma amb el que té, i sembla que tu siguis l'extrany per alçar la veu una mica més del compte. I per què? Por, la por de sempre. La por que s'utilitza per dir-nos que si ens portem malament tot allò que crèiem tenir se'n anirà en orris. I dic jo, és tan importan això que suposadament tenim, com per témer a perdre-ho? No és més lògic arriscar una mica per poder guanyar molt més?
Dues setmanes tancat donen per a pensar molt, en això i en tot. No em cansaré de repetir que el blanc de les crítiques no han de ser aquells que estan en contra del que tu defenses, sinó aquells que estant-hi a favor o en contra no fan res per demostrar que ho estan. Aquest és el problema de la societat: ni els antisistema, ni els reaccionaris, ho són els que no els importa res del que passa al seu voltant.
Quan lluites per una cosa, has de procurar esforçar-te fins al final. I si quan tot s'acaba no ho has aconseguit, almenys que no puguis dir que no ha estat perquè no t'hi hagis deixat la pell al camí.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
La reflexió està bé. Tot i això cadascú té la seva opinió. Almenys en el meu cas el fet de no participar en Assamblea és perquè no crec en aquest sistema, ni hi vull entrar ni crec que em representi, no pas per por. Però vaja, els primers dies no vaig anar gaire a la facultat (no estava al corrent de les postures i en quina m'havia de trobar i tenia altre feina, no estava al sofà). Ara ja si i hi vaig i defenso el que penso des d'on penso. En quant a la comparació amb Grècia, la podem fer ara com fa 2000 anys i les diferències de comportament i situació també serien abismals. Per cert, vull saber la teva opinió sobre les postures mitges. Aquelles que es contradiuen donant suport a no fer classe però tot i així assistint a les que els hi convé quan els hi convé. Les que voten No vull fer classe en una assignatura i participen en una altre que s'està fent d'amagatotis. Em treuen de polleguera, de debò.
En fi, el ocupador que la ocupe? El respecto, respecto la seva manera de pensar i de fer (als ocupadors coherents amb els seus actes) Una altre cosa és que consideri si esteu en el dret de privar drets o no. Pero vaja, és la meva visió. La teva és la teva and that's all folks!
ja tocava actualitzar nen!!
i als que no volen ocupar, que los peten! :)
Publicar un comentario